Conclusions de la jornada celebrada al Pavelló Mies van der Rohe
Piscina Barcelona aborda l’aigua com a motor del disseny i el benestar en hospitality
Piscina Barcelona va celebrar el passat 27 de maig la jornada Water & Space: dissenyant el futur del benestar a l’emblemàtic Pavelló Mies van der Rohe, en el marc del programa oficial de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura. La trobada, que va reunir prop de 200 professionals, va analitzar el paper de l’aigua com a element essencial del disseny arquitectònic, l’hoteleria i el benestar, i va obrir el debat sobre la seva integració ètica, creativa i sostenible en l’entorn construït.
Els experts van coincidir que l’aigua no es pot continuar considerant un element afegit al final del projecte, sinó que s’ha d’incorporar des de la fase conceptual com a part estructural de l’arquitectura. En aquest sentit, Jorge Arditti, codirector d’Arditti+RDT Arquitectos (Mèxic), la va definir com la “base invisible” que sosté la vida, la salut i l’economia, i va defensar la necessitat d’avançar cap a models que facin visible el seu cicle i fomentin una major consciència per part de l’usuari.
Txell Manresa, cofundadora de Mipmarí, va subratllar la importància de definir des del disseny el cicle complet d’aquest recurs —estalvi, captació de pluja i reutilització d’aigües sobrants— i va reclamar que la col·laboració entre disciplines s’estableixi des de l’inici, amb objectius compartits i una visió comuna.
La dimensió emocional i sensorial de l’aigua va ocupar un lloc destacat en les intervencions. Vanessa Alejandra Ortega, arquitecta gerent d’interiors a Sordo Madaleno, va explicar, des de la neurociència, com la presència visual i sonora de l’aigua activa mecanismes de relaxació profundament arrelats en la memòria col·lectiva. En la mateixa línia, Manresa va recordar que l’arquitectura no només s’observa, sinó que també s’experimenta, i que s’ha de concebre per afavorir la salut a través de variables com la humitat ambiental o la selecció de materials. En aquest sentit, el luxe en el sector hospitality es redefineix ara per aquesta capacitat de generar benestar integral i desconnexió, més que per la mera estètica.
Diego Calderón, arquitecte i fundador de DFDC, va abordar l’evolució del bany en l’hoteleria, que ha passat de ser un símbol de luxe a convertir-se en un espai clau d’experiència i benestar. Així mateix, va instar a repensar la tipologia de l’habitació hotelera per donar resposta a les actuals emergències hídriques.
Solucions davant la crisi hídrica
La jornada va incorporar una lectura global de la crisi de l’aigua a partir de diferents realitats geogràfiques. A Llatinoamèrica, Arditti va alertar sobre la gravetat de la situació a Ciutat de Mèxic, marcada per la manca d’infraestructures i la dependència de solucions d’emergència, especialment en zones turístiques.
Des del Carib, Paula Bruna, arquitecta i paisatgista d’Eme Concepts, i Álvar Cortada, fundador de Phiba, van descriure l’impacte del turisme intensiu sobre recursos ja tensionats, amb elevats nivells de consum que obliguen a recórrer a sistemes d’osmosi inversa i a solucions de drenatge sostenible per protegir aqüífers vulnerables.
A l’Orient Mitjà, Fernando Rial, responsable del departament de disseny de KEO, va explicar com la dependència gairebé total de la dessalinització converteix l’aigua en un factor crític i, alhora, en un motor de disseny en projectes d’alt nivell.
Per la seva banda, des d’Europa, Paulo de Sousa, soci i arquitecte de Saraiva + Associados, va incidir en la responsabilitat global de l’arquitecte, recordant que decisions aparentment menors poden tenir un impacte acumulat significatiu en el consum. “Dibuixar un bany més o menys en un apartament implica milions de metres cúbics d’aigua a l’any a escala mundial”, va assenyalar.
Hospitalitat i benestar
El debat també va abordar el paper del sector hoteler. La interiorista Isabel López Vilalta va defensar que els hotels han d’actuar com a agents exemplars en la promoció d’hàbits responsables en l’ús de l’aigua, traslladant a l’àmbit turístic pràctiques ja consolidades en l’entorn domèstic. Alfonso Segarra, arquitecte de Nikki Beach Hospitality Group, va insistir que la gestió hídrica s’ha d’integrar des de l’inici del projecte, especialment en propostes on l’experiència de l’usuari és un eix central. A aquestes reflexions s’hi van sumar propostes de Jorge Arditti orientades a introduir incentius i sistemes de traçabilitat que ajudin l’usuari a comprendre i valorar l’impacte real del consum d’aigua. Per exemple, es va suggerir la implementació de comptadors d’aigua visibles i sistemes de fidelització basats en punts per estalvi energètic i hídric per incentivar el consum responsable.
El tram final de la jornada es va centrar en la construcció industrialitzada com a via per reduir de manera significativa el consum d’aigua durant l’obra, alineant l’arquitectura amb models productius més eficients. Paulo de Sousa va destacar que “la prefabricació permet utilitzar els recursos de manera intel·ligent”, mentre que Fernando Rial va apuntar que el sector de l’arquitectura avança encara per darrere d’indústries com l’aeronàutica en termes d’eficiència constructiva.
Moderada per David Cámara (UNEX), la jornada organitzada per Piscina Barcelona va posar de manifest que la resposta a la crisi hídrica requereix una col·laboració estreta entre arquitectura, disseny, indústria i operadors hotelers. Més enllà de les solucions tècniques, els ponents van coincidir que el gran repte passa per impulsar un canvi cultural que situï l’aigua al centre de les decisions.
Finalment, Ángel Celorrio, director de Piscina Barcelona, va tancar la trobada reafirmant el compromís de l’esdeveniment de mostrar la innovació de la indústria al servei del benestar. La propera edició del saló tindrà lloc del 15 al 18 de novembre de 2027 al recinte firal de Gran Via de Fira de Barcelona amb la participació de les firmes líders del sector a nivell internacional en els àmbits de piscina, wellness i outdoor.
Barcelona, 1 de juny de 2026
Fotografies de la jornada disponibles aquí
Maria Dolores Herranz
Tel. 93 233 25 41
[email protected]