Ana Ramírez, LEED AP, WELL AP
Principal, KALĀ Design Group | Co-Fundadora, Ancestral Handmade Hotels
L’arquitecta i emprenedora Ana Ramírez analitza l’evolució del concepte de benestar en l’hoteleria de luxe. Fundadora de KALĀ Design Group i AncestralHandmade Hotels, Ramírez s’ha consolidat com una de les veus més influents en disseny regeneratiu i arquitectura del benestar. Amb una trajectòria internacional que inclou projectes per a marques com Ritz-Carlton Reserve, St. Regis i Waldorf Astoria, ofereix una retrospectiva dels canvis més rellevants des de l’última edició de Piscina Barcelona 2023 en la qual va participar, i anticipa les tendències que marcaran el futur del wellness hospitality cap a 2030, on sostenibilitat, neuroarquitectura i connexió espiritual amb l’entorn s’entrellacen per a transformar l’experiència del viatger.
Des de 2023 fins avui, el mercat del wellness ha experimentat una profunda transformació. Quins canvis consideres més rellevants en la forma en què els viatgers entenen el benestar i com es reflecteixen en el disseny i l’operació dels hotels?
Des de 2023 hem assistit a una transformació profunda: el benestar ha deixat de ser una indulgència personal per a convertir-se en una necessitat col·lectiva. Avui el viatger busca espais que regulin el seu sistema nerviós, li reconnectin amb la natura i li facin sentir part d’un tot. El concepte wellness s’ha ampliat: ja no se centra únicament en el cos, sinó que abasta ment, emocions i entorn.
En disseny, això es tradueix en arquitectura sensorial i conscient: llum natural que compassa els ritmes circadiaris, materials que respiren, sons que calmen i espais que conviden a la pausa. Els hotels més visionaris estan evolucionant d’oferir tractaments aïllats a crear ecosistemes vius, on cada element —des del paisatge fins a la narrativa cultural— contribueix al benestar de l’hoste i del lloc.
En la nostra anterior conversa, en l’edició del saló de 2023, destacaves la importància de connectar el luxe amb l’autenticitat i les arrels culturals. Com ha evolucionat aquesta idea de luxe ancestral i regeneratiu en aquests últims anys?
El luxe contemporani ha deixat de mesurar-se per l’abundància material i ara es defineix per la profunditat de l’experiència i el nivell de consciència que desperta. L’ancestral ja no és un detall exòtic: és la manera d’entendre el luxe des de l’ànima del lloc.
Avui el viatger busca autenticitat: vol sentir la història de la terra, assaborir ingredients locals, reconèixer les mans darrere de cada objecte i connectar emocionalment amb el que li envolta. El luxe regeneratiu ha deixat de ser un diferenciador per a convertir-se en el nou punt de partida. Per a mi, el veritable luxe ocorre quan l’espai et transforma subtilment, quan surts més en calma, més conscient i més connectat.
En 2023 esmentaves la innovació contínua com un repte per al sector. Avui, amb la irrupció de noves tecnologies —IA, biometria, wellness digital, entre altres—, com es reinterpreta la innovació en els espais de benestar? On situes l’equilibri entre tecnologia i espiritualitat?
Estem entrant en una etapa on la veritable innovació consisteix a crear espais que despertin emocions i vibrin en harmonia, perquè aquí és on l’arquitectura es converteix en experiència. La tecnologia és una gran aliada quan amplifica la vivència humana, no quan la substitueix.
El benestar del futur serà híbrid: recolzat en dades, però guiat per la intel·ligència espiritual del lloc. En els meus projectes, la tecnologia s’integra de manera silenciosa per a personalitzar, mesurar o acompanyar, mentre que l’ànima de l’espai continua sent anàloga: el so de l’aigua, el tacte de l’argila, la llum natural o el silenci compartit.
Avui la innovació no consisteix a afegir més dispositius, sinó a recuperar la capacitat de sorpresa i dissenyar llocs on la presència sigui el veritable luxe.
El disseny biofílic i els sistemes sostenibles continuen guanyant protagonisme, però ara es parla també d’espais neuroarquitectònics o d’impacte emocional. Estàs explorant aquests nous corrents en els teus projectes? Com es tradueixen en l’experiència sensorial de l’hoste?
Sí, absolutament. Des d’ANA i KALĀ Design Groups, els nostres estudis germans, integrem la neuroarquitectura i la neuroestètica com a eines essencials de benestar. Dissenyem espais que dialoguen amb el cos i la ment: proporcions que indueixen calma, acústiques que relaxen, colors que afavoreixen la presència i llum que sincronitza el rellotge biològic.
Estem investigant com la ressonància arquitectònica i les estructures geomètriques harmòniques influeixen en la regulació emocional, incorporant teràpies de so, art i neurociència per a generar estats mesurables de calma, connexió i expansió mental. L’objectiu és que cada espai es converteixi en una experiència sensorial completa, on l’hoste no sols s’allotgi, sinó que es transformi.
Des de la teva posició com a líder llatinoamericana amb projecció global, quin paper creus que està jugant Llatinoamèrica en la redefinició del wellness internacional? Quines tendències o enfocaments destacaries des de la regió?
Llatinoamèrica està aportant al món la dimensió espiritual del benestar. En un moment en què la indústria global cerca mètriques i protocols, la nostra regió recorda que el benestar també neix del vincle amb la terra, amb la comunitat i amb la memòria ancestral.
Estem veient un renéixer del benestar amb ànima: des dels rituals de cacau fins als banys termals, els teixits, la música i la medicina natural. Aquí el wellness no és un producte, és un mode de vida transmès de generació en generació.
El turisme regeneratiu es presenta com una via directa per a enfortir la resiliència dels destins, i Llatinoamèrica té tots els ingredients per a liderar aquest canvi. La nostra biodiversitat, riquesa cultural i saviesa ancestral brinden un marc perfecte per a la creació de destins regeneratius que no sols restauren la salut de l’individu, sinó també la de l’entorn natural i les comunitats locals.
El més bell és que aquesta saviesa s’està integrant amb la ciència moderna, nutrició, neurociència i longevitat, creant un llenguatge nou i profundament humà.
Finalment, quins temes o tendències creus que marcaran el futur del wellness hospitality d’aquí a 2030? Quins desafiaments i oportunitats anticipes per als qui dissenyen els espais on el benestar i la regeneració es troben?
Cap a 2030 veurem una convergència entre longevitat, neurociència i regeneració. Els hotels evolucionaran cap a espais que promoguin el benestar integral, dissenyats per a equilibrar la biologia humana amb l’entorn natural.
El desafiament serà mantenir l’autenticitat enfront de l’automatització, i el gran valor diferencial ho tindran els projectes amb ànima i coherència. L’oportunitat estarà a crear llocs que despertin experiències emocionals mentre allotgen: que regenerin l’entorn, i promoguin una longevitat humana i planetària.
Considero que el futur de l’hoteleria és emocional i vibracional. Passarem de crear resorts de consum a dissenyar santuaris de connexió: espais que regulin el nostre sistema nerviós, regenerin els nostres ecosistemes i despertin la nostra memòria col·lectiva.
Com definiries en una frase la teva experiència en Piscina Barcelona?
Una experiència enriquidora que reafirma el paper transformador de l’aigua en l’arquitectura del benestar i la nostra responsabilitat
